Vull començar fent un agraïment a totes les persones i les entitats que heu fet possible la celebració de la Diada Nacional de Catalunya avui i aquí. Estem patint una crisi sanitària, econòmica i política que ens marca una Diada totalment atípica.

Avui és onze de setembre, Diada Nacional de Catalunya, i és el dia que els Catalans vam triar per commemorar l’essència més profunda del nostre poble. La voluntat de ser. La voluntat de ser un poble lliure, un poble unit dins la diversitat, un poble honest amb els seus sentiments i un poble tossut amb els seus ideals.

Tot això representa l’onze de setembre des d’aquell dia de 1714.

Perquè l’onze de setembre de 1714 va ser el dia en que Barcelona va caure davant l’atac de l’exèrcit borbònic de Felip V,  després de més d’un any de setge. Un any en el què l’exèrcit invasor va convertir la ciutat en una gran presó, que a la fi va acabar derruïda però no derrotada. I la demostració que no van aconseguir derrotar ni la ciutat de Barcelona ni el poble de Catalunya és que avui som aquí!

Però què va ser la Guerra dels catalans? I sobretot, per què es va fer la Guerra dels catalans? Per a poder entendre-ho bé m’agradaria llegir-vos les paraules amb les quals els catalans juraven lleialtat al seu rei:

“Nós que valem tant com vós, jurem davant vós que no sou millor que nós, que junts valem més que vós, i que us acceptem com a rei i sobirà sempre i quan respecteu nostres llibertats i lleis, però si no, no.”

Aquest jurament ja mostrava les conviccions del poble català, que eren inequívoques i fermes, i ja en fa més de vuit segles.

Però tornem a la Guerra dels catalans. Sovint parlem de la Guerra de successió, una guerra entre dues dinasties que es disputaven el regne d’Espanya i que va esdevenir una lluita a nivell europeu. Sovint també, simplifiquem dient que el fet era que Catalunya reconeixia a l’Arxiduc Carles d’Àustria mentre que Espanya reconeixia a Felip de Borbó. Jo vull remarcar que la Guerra de successió finalitza l’any 1713 amb la signatura del Tractat d’Utrech. I és AQUÍ on neix la Guerra dels catalans, quan el 9 juliol del 1713 els Tres Comuns de Catalunya proclamen unilateralment la continuació de la guerra contra Felip V de Borbó.

Per què Catalunya amb una inferioritat bèl·lica evident declara una guerra pràcticament impossible de vèncer?

La resposta és tossudament senzilla, per defensar els seus drets, les seves llibertats i les seves lleis. Ja que amb el conveni d’armistici i evacuació de Catalunya es concedia als catalans els mateixos drets i privilegis que els habitants de Castella, abolint de fet les lleis de Catalunya.

Així doncs, avui onze de setembre, commemorem moltes coses, commemorem la valentia del nostre poble, commemorem la capacitat de resistència, commemorem la voluntat de seguir sent, en definitiva, celebrem ser i sentir-nos Catalans.

Però avui no és només un dia de celebració, avui és també i sobretot, un dia de reivindicació. Perquè tenim companyes i companys empresonats i companyes i companys obligats a viure a l’exili, lluny de la seva terra i de les seves persones estimades. Perquè tenim companyes i companys encausats per una justícia que s’ha mostrat injusta, corrupte i venjativa a ulls de tot el món.

Per això hem de ser la generació que posi fi al patiment que el nostre poble ve suportant des de fa segles, hem de ser la generació que aconsegueixi l’alliberament definitiu de Catalunya, hem de ser la generació que aconsegueixi la independència. Perquè tots els pobles tenen dret a l’autodeterminació i no podem oblidar que és un dret universal.

Sóc plenament conscient que són temps difícils per confiar en la política, us he de reconèixer que a mi també em costa de vegades. Però tingueu molt clara una cosa, no serem els polítics qui durem aquest país a la independència, serà la gent, serà el poble, sereu vosaltres, serem nosaltres, serem tots plegats. Només així aconseguirem el nostre país, perquè el nostre país el formarem entre totes i tots nosaltres.

Perquè la República Catalana va de la gent, va de justícia, va d’oportunitats, va d’integració, va de drets, va d’igualtats, en definitiva va d’un país millor. Un país millor per totes i tots.

Per tot això us vull encoratjar a seguir, a no defallir, a continuar amb la nostra lluita cívica i pacífica, a continuar avançant cap a l’objectiu, i a mantenir amb la mateixa fermesa i convicció la defensa dels nostres drets i les nostres llibertats com a poble i com a país, tal com van fer els nostres avantpassats.

Visca Catalunya lliure!!